Autosuficència

Visc a un pedregar de vuit-cents metres quadrats i escaig , en un vessant de la Perantxisa orientat al sud , i , sense més aigua que la que cau del cel . Tot i això a l'any que ha periclitat he estat pendent de l'esdevindre de vint i cinc espècies vegetals d'introducció humana , ço és dir , plantades per la parenta i per mi .
És hora de fer balanç de la collita i analitzar en quin estadi del llarg camí cap a la autonomia alimentària em trobe .
Carxofes ; una , i de tant mirar-la quan la collirem ja era granada i immenjable . Per més inri , el punyeter estiu ha assassinat la mata ; sort hi hagué d'una penqueta que tirarem al calder .
Faves ; tres quilos i potser més si no haguera abusat de treure-les tendrals . L'aspecte negatiu ha sigut que les reservades per llavor no han germinat i això que les he plantat per Tots sants en un bancalet novet ben adobat amb merda de gat .
Nispros ; si fa no fa mig quilet . Això sí , inesperat , que quan vaig ullar el pomell de capolls florals pensava que era una malaltia .
Lletugues -- m'estime més aquesta denominació que la de encisam -- ; una , i Hermínia deia que estava amarga . Jo , amb el meu tast exquisit , li trobí sabor a herba que al fi i al cap ja està bé .
Alls ; quatre o cinc cabets tan menuts que per pelar els gallons feia més paper un bisturí que un ganivet . Parlant de liliàcies , pitjor ha anat amb les cebes ; solament una .
Creïlles ; prou per fer-ne una truita amb ous . I , parlant de solanàcies , el cas més obvi de desficaci fitològic , les tomateres . Plantades el mes de maig a l'únic tros que tenia garantit el subministre hídric , la sortida de la fosa sèptica , varen créixer esquifides tota la canícula . Ai redéu quan arribà la refrescadeta de setembre !! Reviscolaren , encara però no havia acabat el seu calvari .
Empés per la cobdícia i amb el propòsit d'aprofitar fins l'última gota d'orina , al mateix bancal -- dos per tres metres -- i també en maig , havia plantat cucurbitàcies : Melons de galia , cogombres i carabasses . Llevat de la cogombrera que després d'oferir-nos unes deu rodanxes per l'amanida -- és dir dos fruits de merda -- morí asfixiada l'agost , les supervivents confongueren la primavera d'hivern amb la primavera d'estiu i maldaren per donar fruits .
Primer la melonera , en octubre , vint fruits , més o menys de la mida d'una bola de billar ; després la carabassera de penjar , novembre , miniatures de carabassa ; per últim , desembre , les tomateres . Per a dissort de les mates i nostra , el dia ja havia acurtat tant que cap de les nombroses baies -- esperades delerosament des de juny -- tenia la menor possibilitat de madurar i -- sort de la pensada -- han acabat en salmorra .
Fora llarg i tediós referir els quefers i resultats de tots i cadascú dels vegetals dels collons que hem conreat i ho deixe aquí .
Pel que fa a l'autosuficiència , és clar que l'alimentària és lluny , ara bé , la personal , ratlla amb la supèrbia .

p.s. Si vols saber alguna cosa de l''etimologia de creïlla i encissam punxa els respectius mots .

més p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Bunyoleries .

Ei ¡¡ Alguna cosa hem guanyat amb la retirada de les bosses de plàstic de Carrefour ; el temps que invertien honestos ciutadans entaforant dintre d’elles la seva compra i que era més o menys dilatat en funció del seu desig de revenja pel temps que en la mateixa inútil tasca -- en lo bé i tranquil que es fa a l’aparcament -- havia esmerçat el comprador anterior . Desconfiem però , ja trobaran els honestos , ineptes i amb mala llet , ciutadans , la manera de dilatar la estada en la línia de caixes .
Una bona forma seria intentar fer passar el carro de través i al temps blasmar en veu alta dels immigrants que ens lleven el treball ; una tal actitud concitaria la simpatia dels altres integrants de la cua i fins i tot de la caixera , tots , probablement , sudamericans .
No volia jo opinar de les aptituds mentals dels meus conciutadans , sí de les meues dificultats per estampar al paperet del compte una signatura un poc semblant a la que hi ha a la targeteta que m'acredita " español " . Supose que a causa de l'edat i la normal disminució de la destresa manual i el , també natural , creixent desinterès pels formalismes , la meva signatura està evolucionant des de l'acròstic enllaçat del nom i cognoms a un grafisme prou semblant a un bunyol .
Ara bé , no crec que això em duga cap tipus de problema administratiu i legal ; n'estic segur que si en comptes del bunyol , a qualsevol de les factures i impresos de tota indole que signe , hi escrivira Fill d'una Bagassa , no s'adonaria ningú . Puc imaginar-me un funcionari que per trencar la rutina de la seva tasca em preguntara aparentment interessat : Bagassa , ese apellido es vasco , verdad ? .
Per tant , he decidit que a la propera renovació de la targeteta d'espanyol , signaré amb un bunyol i dues ratlletes .
El bunyol -- en un futur llunyà , confiem -- pot facilitar a la meva filla la falsificació de la documentació pertinent per tal de reduir la queixalada de l'administració i el temps d'espera per fruir dels migrats cabals que li deixaré . Vull que ho tinga més fàcil que no jo ; quan ja feia sis mesos que mon pare residia al cementeri municipal de Torrent i òbviament no podia lliurar talons bancaris , tinguí que imitar la xurrigueresca signatura del meu progenitor : No veges els inútils esforços per falsificar-la . Tant de bo que quan va faltar estava afectat de Parkinson i les entitats bancaries acceptaren els xecs sense massa romancejar .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

L'òmnibus nocturn de la mort

Sembla que els anglosaxons -- les classes dominants -- tenien i tenen molta consideració per les llengües clàssiques i per això és habitual que bategen les innovacions amb termes llatins o grecs . Quan en la segona meitat del XIX el transport públic -- tramvies i carruatges de tracció animal -- va prendre carta de naturalesa en les ciutats britàniques , el servei es va nomenar amb el mot llatí Omnibus , "per a tots " . Un nom molt demòcrata i culte però que resultaria massa llarg pel poble pla que és qui en definitiva fa les llengües -- jo opine , soc pla i de poble , que les fa una merda -- i quedà en el ximple Bus i els seus derivats .
I , és d'un d'aquestos derivats i les seves singladures nocturnes del que vull parlar ; l'autobús .
Corrien els anys setanta i també corríem nosaltres davant dels " grisos " i els " picolos " , i quatre Botones de Banc -- categoria laboral més comunament dita " el xiquet dels collons " -- tingueren la pensada d'anar a París a vore pornografia , alçar el puny tancat , 50% el dret , els " carrillos " , 50% l'esquerre , els " troskos " , comprar " Das Kapital " i rock alemany , menjar formatge pudent , etc...
Recialla de l'emigració de les Marines , la Ribera i la Safor cap Europa , a la dècada dels seixanta , el País Valencià contava amb dos línies regulars d'autobús diàries , una per Hendaya , altra per la Jonquera , a la Ciutat de les Llums ; la d'Alacant no , la del Sena . El trajecte durava unes 24 hores , que els cotxes paraven en tots dos estats a totes les capitals provincials o departamentals i a certes ciutats comarcals rellevants . A aquestes parades calia afegir les necessàries per la restauració , defecació i/o micció de la barreja humana que usava del servei .
Bo , després d'una aturada per sopar en no importa quin lloc de la Provença els nostres protagonistas constaten que el xofer ha canviat ; l'home que des de València ciutat portava el volant i donava conversa a tot Crist ha anat a dormir a la llitera del fons del cotxe i un altre xofer ha pres el seu lloc .
La nit avança i també els quilòmetres d'asfalt fosc i adormidor , no tant per evitar que una sensació aterridora m'espavile ; la línia blanca de la vorera dreta de la carretera que anava mirant fixament per tal de adormir-me apareix i desapareix ; el xofer -- novell en la línia pel que sabérem després -- anava pegant cabotades .
També els companys han olorat el perill i mentres tres li donen la vara al conductor , l'altre se'n va a despertar al titular que es farà càrrec del volant i ens durà sans i estalvis a París .
Després d'aquell viatge n'he fet d'altres nocturns en autobús , però sempre que ha estat possible he estat assegut ben prop de l"autobuser" i això fins que vaig tornar a viure la mateixa situació en un recorregut Madrid-València que estalvie relatar ; prou en dir que com duia dos telèfons mòbils vaig estar una hora telefonant d'un a altre per tal d'activar amb el so de les melodies les percepcions de l'endormiscat xofer .
No tornaré mai a fer un viatge nocturn en autobús fins que els vehicles de transport public no incorporen un dispositiu de seguretat del tipus " home mort " o " home adormint-se " . I si això no arriba , jo en Calicant estic prou bé .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Bosses de plàstic .

Diuen que el llegir ens fa lliures , lo fotut és després exercir d'alliberat . Ja de més edat , llegir , al menys al sota-signant , ens fa ser uns cagadubtes . Com conseqüència , als adults -- en la meva opinió els humans de més de cinquanta anys -- s'ens entravessa bolcar al full el nostre parer al voltant de tantes i tantes polèmiques que dia sí i al altre també són el live motive dels mass media .
Les putes bosses plàstiques !!! Què dir ? Sí , no ?
No ho se ; aquesta tarda he entrat en un comerç especialitzat en cànem indi i he comprat llavors de bleda i ceba -- no , no me les fumaré -- i els dos saquets m'han estat entregats dins de la corresponent bossa de plàstic .
Tornant de la tenda i pensant que em podien haver donat una bossa més menuda , vaig començar un recull mental de coses que no podré fer quan les prohibisquen .
No podré , regalar o rebre productes agropecuaris ; taronges , ametles , cireres , faves , tomates , olives , nispros , caragols , llonganisses seques , etc... que , més o menys ecològicament , produïm al meu cercle social . A un amic , fins la parenta ; els llibres , el basquet , la cistella i el cabàs , no mai !!!
No podré usar-les de barret protector de pluges inesperades ni de senyalitzador d'urgència de qualsevol dels molts paranys que pel terra i pel aire ornen els 882 metres quadrats de secà on visc .
On posaré un xic de ciment o d'algeps si m'ho demana la meva filla o un veí ? I parlant de matèries amb qualitats que les fan apropiades per ser traginades amb certa cura . On posaran la merda del gos els ciutadans responsables que la recullen ?
Podré proveir-me de capses i sacs suficients per guardar i traslladar roba , sabates i trastos que no vull llançar i que per ara tinc embolicats amb les verinoses bosses ?
Decididament crec que abans de prohibir les bosses pot ser convindria racionalitzar el seus us . Bo , potser m'equivoque .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Superticions subtils .

Si fora columnista de periòdic aquestes línies bé podrien intitular-se La columna del Papa ; les ha suscitat la visió del monòlit de pedra que rememora la visita del pontífex romà actual al coent -- hi han de tant i més , fins i tot és probable que ciutat i coentor no siguen un oxímoron -- Cap i casal valencià .
La meva filla no ha estat batejada , la seva avia materna però intentà inculcar-li alguna cosa de la seva religiositat , i , un xic sí que ho va aconseguir .
Fa uns 25 anys , arran de la visita del papa " Botija " , avia i neta anaren a rebre-lo ; preguntada posteriorment Viola -- 4 anyets -- , pel que havia vist , respongué que venia de vore al papà de Jesuset .
Aquella barreja educacional amb el temps s'ha resolt en un saludable laïcisme ; per ara . I dic per ara pensant que les conviccions agnòstiques ho poden tindre fotut en el futur .
No parle de l'amenaça que suposa per l'humanitat que encara avui les religions monoteistes manipulen la major part de la població del planeta , no , parle del caire transcendent , misteriós , mistificador , iniciàtic , etc...que es vol donar a certes activitats i comportaments que no han mester de cap d'eixos additius .
Uns pocs exemples :
El concepte de la bona natura que molts , massa , ecologistes " sensu lato " han assimilat ; l'Univers no té ni necessita moral .
Les teràpies miraculoses que disfressen de metafísica determinades reaccions dels sistema nerviós i els efectes -- benèfics o no -- sobre les altres estructures del cos humà ; pensar , riure , plorar , relaxar-se , ballar , etc...són activitats físiques i tenen efectes físics .
L'èxit general de la literatura de ficció en que trames i personatges són de caire màgic .
La deïficació dels protagonistes dels espectacles i esports .
Supersticions subtils que preparen l'addicció per d'altres supersticions més militades i perilloses . Vos suggerisc que no regaleu als nebots " Harry Potter " o com es diga ; molt més saludables les Aventures de Guillem Brown .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

"Bancaja" i CAM tenen poc de valencianes

Amb un poc d'optimisme es pot considerar " Bancaja " com " valensiana " ( sic ) , la CAM però ........" adopta su actual nombre en 1988, hasta entonces se denominaba Caja de Ahorros de Alicante y Murcia. Posteriormente se han unido a ella la Caja de Ahorros Provincial de Alicante y Valencia (1990) y la Caja de Ahorros de Torrent (1988).

La Caja de Ahorros de Alicante y Murcia se formó en 1975 por la fusión de:

• Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Alcoy, fundada en 1875
• la Caja de Ahorros de Nuestra Señora de los Dolores, de Crevillente, en 1903
• la Caja de Ahorros de Novelda, fundada en 1903;
• la Caja de Ahorros de Nuestra Señora de Monserrate, de Orihuela, creada en 1906 con el nombre de Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad de Nuestra Señora de Monserrate, después de estar funcionando desde 1904 como una oficina dependiente de la institución crevillentina anteriormente citada;
• y la Caja de Ahorros del Sureste de España, en 1940.
• Posteriormente, en 1976, se integró la Caja de Ahorros de Alhama de Murcia, que había sido fundada en 1902.

A su vez, la citada Caja de Ahorros del Sureste de España fue creada en 1940 como resultado de la fusión de las Cajas de Ahorros y Montes de Piedad de:

• Alicante, fundada en 1877 por Eleuterio Maisonnave;
• Murcia, en 1924;
• Cartagena, en 1921;
• Elche, en 1886;
• Jumilla, en 1893;
• y Yecla, en 1902;
• más otra caja de ahorros que en Yecla tenía el Sindicato Católico Agrario, fundada en 1921, a las que se incorporó la Caja Rural de Crédito y Ahorro de Caudete, fundada en 1919.

En los años '90 se produjo la adquisición e integración de las filiales en España del banco italiano Intesa Sanpaolo y del inglés Abbey National Bank.

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Riure

Tinc ganes de riure d'alguna cosa ; l'amenaça de la depressió volta com voltor ( sic ) , no damunt de la meva calba , si però d'algú proper . Se per experiència que és un rapaç amb molta mala baba , és l'enviat -- subtil i desproveït de símptomes clares -- de la mort al mancat de circumstàncies objectives que li recorden l'efímer d'una existència humana ; al que , alleujat momentàniament de les pressions vitals ha oblidat que -- amb o sense problemes , malalties , èxits , alegries , etc... -- hi ha una data incerta però inexorable de caducitat .
En termes planers , una depressió és la plasmació de que envellim fins i tot quan encara som joves , no important quina cura o descura hem tingut o tindrem de la nostra salut . Per això el més terapèutic és descansar i riure o lluitar per a que ens deixen fer-ho , i gastar les capsetes d'estimulants i/o sedants per hi guardar timó , pebrella , sajolida , camomil·la borda , romaní , fenoll , o pedretes de colors diversos si així ens ve de gust . També es probable que llançar-les -- les capsetes no les pedretes -- al cap de qui s'entesta en ajudar-te done bons resultats .
D' això de riure de les mal anomenades malalties de l'esperit , el meu amic Rafel era un mestre , veieu si no . Travessant una situació mental complicada -- jo -- , no se qui tingué la mala pensada d'anar a veure " Alguien voló sobre el nido del cuco " i com que de frenopàtics tractava vos podeu imaginar l'angoixa en que vaig eixir de la sala . Afortunadament hi estava Rafa ; segons ell , l'escena del passeig dels malats era millorable . Com ?... Preguntàrem ... Tots en pilotes , en filera , i agarrant-se uns al altres allò que no sona , respongué .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Aigua de boca ?

Jo vivia a la dècada dels seixanta en un pis amb cuina econòmica , ço és dir una gran estufa a llenya o carbó , amb tres o quatre foguers , un forn , i un calderí per on passava la canonada d'aigua calenta . Alló era el cim del benestar per la classe mitjana baixa si no fos pels problemes logístics derivats de l'obtenció i diposit del combustible ; brutícia i espai manllevat . A més a mes , encendre el foc estava lluny de ser una cosa rapida i no era qüestió de posar-se hi per fer un ous fregits . Total , ben prompte , aquella maquina de vapor -- així em semblava -- , passà a ser el lloc on regnava el fogueret de petroli amb el que ma mare cuinava .
Dues vegades l'any però , s'encenia , després d'una meticulosa inspecció per traure tot tipus de trastos que democràticament tota la família havia amagat als seus molts racons . Era per a la rentada dràstica de cos que es feia a principis d'hivern i d'estiu i per la qual es necessitava aigua calenta més abundosament que no els perolets usats en l'higiene de diari . Resumint , molt de sabó , un xic més d'aigua tòrrida o gelada i una mare i un pare que semblaven sanitaris atenent als supervivents d'un camp de concentració .
Tot s'acabà i la cuina econòmica deixà el seu lloc , uns dos metres quadrats , al frigorífic i la cuina de butà quan gràcies a aquest combustible es popularitzà l'escalfador d'aigua .
Bo , també en la meva infantessa , vaig ser testimoni d'un comportament curiós ; el " abans rebentar que sobre " com principi dietètic de la generació que va patir la fam de la guerra i postguerra . Ja no hi havia -- a grans trets -- estretor alimentari , la gent però considerava bo i salutífer engolir tot el que se li posava a taula . Un casament , un combregar , podia aconseguir l'admiració dels assistents per la qualitat i quantitat de les viandes i begudes oferides , no però que els comensals no acabaren amb tot . És més , no es considerava inadequat dur-se a casa allò que u no pogués empassar-se .
Amb tot açò vull dir que la inèrcia d'un comportament -- explicable en un context determinat -- pot perllongar-se fins a èpoques posteriors en que no té lògica ; encara avui , persisteix parcialment el costum descrit en el excés de la carta dels tiberis socials , una gran part del menjar, però , acaba al fem .
Continuant , eixa inèrcia de costums que mencionava abans , és encara més palesa i -- açò és el més fotut -- i irracional pel que fa als hàbits higiènics . De no poder rentar-se quan s'estava brut , hem passat a rentar-nos quan estem bruts i quan no estem bruts . Aigua de boca , li diuen al subministre hídric a les poblacions . Un rave !!! Aigua pel cul és lo que és , i fins que les autoritats no ho tinguen en compte als seus projectes no serem al camí de resoldre les futures caresties d'aigua .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Del Paleolític al segle XXI

De jove -- supose que desitjant cobertura ideològica per les pulsions normals d'un cos encara sobrat d'energia -- , m'empassí tot tipus de publicacions sobre les diverses teories relatives als motors de la història humana ; hui , la suma de totes aquelles adquisicions més les pròpies constatacions m'han fet arribar a la conclusió que no hi cap lògica perdurable ni generalitzable al darrera del constant canvi -- evolució o progrés són termes per ara un poc irreals -- de les societats humanes . Més planerament , no veig massa diferència entre els sacrificis humans buscant aplacar els fenòmens naturals i l'actitud dels que recolzen la castració dels protagonistes d'abusos sexuals ; en tots dos casos s'usa la víctima expiatòria com a substitució de l'esforç d'estudi , plantejament i acarament d'un problema humà .
Continuaré .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Elogi dels noms .

M'he posat de mala gaita amb un blocaire de prou renom que com sembla està molt ocupat en el seus quefers ha decidit escriure alguna cosa curteta i humorística amb la que complir el manament : Cap de dia sense línia . El seu nom complet no el publicite com a compensació per donar-me l'oportunitat de conèixer un gran grup de musica ; Marquet , una cosa fina .
Ho ha fet -- el posar-me de mal vi -- fent escarni del nom del fill de Pau Riba , Llull Riba March , i aconseguint que alguns li rigueren la gràcia .
Ostia , podia haver pensat que els seus progenitors no s'esforçaren massa en posar-li el seu , Vicent . Per cert tot i ser tan corrent em jugaria el poc pel que em queda , que de xiquet algú li cantà allò de : " Vicente , culo caliente , la botifarra y el aguardiente "
A cap de nom hi ha coentor , hi han plasmacions de vivències i situacions existencials i/o desitjos dels pares i del seu entorn .


p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Elogi dels gats

Tinc el ventre un poc remogut ; ha de ser la conseqüència de : Tres " carajillos " , un de mistela i dos de conyac , la calor , una situació d'aparent calma d'una relació afectiva que no augura res de bo , i , la renya que m'ha fotut la meva germana per dir-li si podia anar a la festa del meu nebot amb pantalons curts . Ara que ho pense , potser ella també tenia els budells regirats .
Com que escriure ajuda a passar la mala llet i no tinc altra temàtica interessant , ho faré dels gats ; matèria de la que dispose en abundància , que , ja és poca sort , vaig alimentar una gateta que abans d'anar-se , en agraïment deixà quatre moixetes i , per ara , ja tenen sis cadells vius . En properes deposicions literàries ja informaré de la progressió geomètrica .
És la meva opinió que els felis catus s'acosten als humans per vore de traure alguna cosa , i en això s'assemblen molt als humans que també s'apropen entre ells per vore de traure alguna cosa . Ara bé , queda fora de dubte que els gats ho saben mentres que un percentatge molt elevat d'homo sapiens no . D'altra banda , el felí domestic demostra la seva superioritat intel·lectual respecte de la nostra espècie -- a no oblidar que els octòpodes tenen més intel·ligència que els felins -- posant en practica una bateria de conductes aparentment afectives que dissimulen l'objectiu egoista del seu apropament ; com que ho saben estalvien molts mals de cap i pèrdua de temps i diners en consultes i tractaments de caire psicològic .
¿ Què em duria a una illa fugint de la civilització ? ¿ Un company ? ¿ Un llibre ? ¿ Un gat ? .....Un gat i una gata !!!

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

LA " GRANDEUR " D'UNS FESOLS .

Si pel motiu que fora es preguntés a un ciutadà de l'estat espanyol si sap que vol dir " frijoles " i no encertara en respondre , " judías " o " Alubias " o " habichuelas " -- habas pequeñuelas -- , el considerarien un ignorant que no coneix la " Grandeur " de la llengua de Cervantes i el seu vast lèxic que permet nomenar l'humil llegum amb eixes formes i d'encara més com ara " porotos " .
Si en València ciutat tens un pensament , pitjor encara ho fas públic , i consideres recomanable que els menuts coneguen que l'humil fesol , també es diu mongeta o tavella , ja ets un imperialista català .
Imperialista jo ? Pot ser , el que no soc és bajoca -- o bajoqueta , que a la ciutat on ja la seva població islàmica parlava valencià , bajoca és nefand català -- i quanta més gent puga entendre , molt millor . Un gallec que per mantenir les peculiaritats regionals de la seva parla renuncie a poder comunicar-se amb els ciutadans del llunyà i ja potència mundial , Brasil , o de Portugal , Angola , Moçambic , Cap Verd , etc... pot ser és un bon o mal gallec gens imperialista , gens llest però .
De tota manera no en preocupa massa -- llevat de la lògica por a que el feixisme ens/em prengués de víctima expiatòria per minoritaris -- quanta gent parlem romanç vulgar , que deia Jaume I .
El que em preocupa és que la veritable " grandeur " del fesol , acompanyar el porc a l'arròs amb fesols i naps , em siga vedada per qualsevol " galeno" i la complicitat de la parenta .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Els virus informàtics explicats a mon pare .

Quan la demència produïda per la medicació contra el Parkinson va fer oblidar al meu progenitor que sempre m'havia parlat en castellà , en certa ocasió em va demanar que li aclarira una mica el tema dels virus informàtics :

Mire , Pare . Imagine que ha arribat l'hora de la revisió anual de l' " Olivetti " i ha anat amb ella a una botiga especialista en neteja i reparació de maquines d'escriure . El jove que ha d'atendre'l està preocupat per altres quefers i es demora prou en estar per vostè , fent-ho a més a més amb obvia desgana i escopetejant-li que ja és hora que es compre un p.c. i llance l'andròmina .
Vostè , home educat i poregós , no hi haguera dit res , però l'encarregat que ha vist l'actitud del xicon li ha soltat una bona bonegada i aquest s'ha jurat venjança . En la soledat del taller , desprès d'haver-li rentat la cara a l'aparell , sota el mecanisme que activa la tecla de majúscules hi instal·la un " artilugio " que bloqueja una mica el carro ; el mateix fa amb les lletres p , u , c , h , a , d , e , s .
El dia convingut vostè replega la maquina i torna a casa ; la posa damunt de la robusta taula d'escriptori , posa un full i comença a escriure : P , el carro es frena un poc , ucha , es frena més , des , i el trasto es bloqueja del tot .
Ho veu , això és un codi maliciós .
No se si entengué alguna cosa , va riure però .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Abans moros que catalans ( 2 )

Un més dels molts processos històrics que cal revisar és el del bilingüisme de la societat valenciana . Parle d'aquella vella simplificació que atribueix la parla catalana o castellana d'una zona determinada a l'origen català o aragonès -- aquells que vingueren de la Franja de Ponent els comptarien com catalans o com aragonesos ? -- dels repobladors vinguts arran de la conquesta jaumina .
Tretes de la viquipedia , vos deixe unes dades que palesen la importància de l'expulsió morisca en la conformació de l'actual mapa lingüístic valencià . .....................................................
a) SOGORB
Des de la reconquesta, la importància de Sogorb va anar creixent fins a arribar a ser residència del rei Martí I d'Aragó durant el segle XIV a causa del matrimoni d'aquest amb la sogorbina Maria de Lluna. Igual que la resta dels pobles de l'Alt Palància va ser catalanòfon en origen, degut a la repoblació durant la reconquesta. Va tornar a ser repoblat, aquest cop amb aragonesos, després de l'expulsió dels moriscos al segle XVII, per la qual cosa esdevingué castellanòfon.

b) BUNYOL Després de la conquesta de Jaume I, la comarca va continuar estant habitada per veïns d'origen musulmà, fins a tal punt que els cristians eren minoria (menys del 10%). Per això l'expulsió morisca (1609) va crear una situació de veritable i autèntica catàstrofe. Moltes aldees van quedar desertes des de llavors per a no tornar a poblar-se mai (entre elles Mirabonell) i Bunyol va quedar quasi desert. El comtat de Bunyol va ser repoblat el 1611 amb 81 nous pobladors procedents de Mallorca. A Bunyol 33; i 16 en cada u dels pobles d'Iàtova, Macastre i Alborache. Les repoblacions posteriors serien d'aragonesos, per això tota La Foia parla castellà .

c) XEST

Durant el període musulmà era una petita alqueria que pertanyia a la Korà de València i a l' hisn de Xiva. Segons el Repartiment, Jaume I (1208-1276) la donà el 1244 a Pere Cornell, però des del 10 de desembre de 1251 consta que fou el seu senyor Ximén Pérez d'Arenós com a conseqüència del canvi, de Xest per Onil i Castalla, que va pactar el rei amb Zayd Abu Zayd. Malgrat tot conservà els costums i pobladors moros. (........) Rera l'expulsió morisca fou repoblada, en 1611 per Cristòfol Mercader que va imposar una dura carta pobla que va enfrontar els vassalls, vinguts de Castella i d'Aragó, als Mercader durant més de vuitanta anys.

d) GODELLETA

La primitiva Godayla fou una alqueria musulmana que depenia de Xiva i de la qual encara es conserva la torre; després de la seua conquista Jaume I (1208-1276) va donar-la a Ximén Sanc de Gorràiz l'any 1238, a més d'atorgar terres als germans Garcia i Sanz Peris d'Osa; el 1563 comptava amb unes 25 cases; fou convertida en rectoria de moriscs amb parròquia pròpia en separar-se de Xiva l'any 1574; la seua població estava integrada en aquells moments per 18 cases de moriscs i unes poques de cristians vells; a partir del 1609 la vila restà quasi sense habitants, per la qual cosa el marquès d'Aitona, propietari aleshores del senyoriu, hagué d'estendre una nova carta de repoblament, a fur d'Aragó, un any després a diverses famílies vingudes de Les Alcubles, tot i això en 1640 a poques penes arribava als 9 veïns; en 1690 vingueren nous pobladors de Mislata, de parla catalana, però foren absorbits aviats pels alcublans tot i que hi introduïren alguns modismes de la seua llengua que encara perduren . .....................................................
Bé poguera ser que l'expulsió de quasi un terç de la població fora a més d'un crim vivament desitjat per les classes populars valencianes del XVI , una errada política d'aquestes .


p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Cason Deu !!! Açó no va .

Em sembla que de tant copiar i pegar l'he tornat boig .

Abans moros que catalans ( 1 )

De la reduïda biblioteca de mon pare sols recorde dos llibres , " Tirano Banderas de Valle-Inclán " i una crònica , pot ser un facsímil , de les Germanies de València ; de l'autor d'aquesta sols puc dir que era anti-agermanat . Quina escena cruenta del " Tirano " m'impactà no ve a compte , sí però , l'any del quatre-cents aniversari de l'expulsió dels moriscs , una de la crònica on es descriu un bateig forçós de musulmans per part d'una colla d'agermanats .
En poques paraules , alineen els moros al costat d'una sèquia , els bategen amb graneres mullades i desprès els degollen , ja què en no tindre ocasió de pecar aniran directes al cel . Els batejos violents de població islàmica , amb final sangonós o no , foren tan abundants a la península durant el XVI que les autoritats els varen donar validesa i els qui havien patit aquesta mena de violència varen ser considerats , vulgues o no , cristians . La putada és que aquest nou estatus administratiu els convertia en " clients preferents " de la Santa Inquisició .
Sempre m'ha intrigat la qüestió de la naturalesa ètnica d'aquells dissortats . Majoritàriament eren descendents dels contingents muslims nord-africans o bé eren població ibèrica islamitzada ? Particularment em decante per la segona opció , el que m'aboca al trist pensament que aquell -- per simplificar el nomene així -- genocidi que culminà en l'expulsió de 1609 , ho va ser , genocidi , en doble grau .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Encara no són onze

Va de bo , però hi haurà que fer proves . No?

Va de bo , cavallers