Un més dels molts processos històrics que cal revisar és el del bilingüisme de la societat valenciana . Parle d'aquella vella simplificació que atribueix la parla catalana o castellana d'una zona determinada a l'origen català o aragonès -- aquells que vingueren de la Franja de Ponent els comptarien com catalans o com aragonesos ? -- dels repobladors vinguts arran de la conquesta jaumina .
Tretes de la viquipedia , vos deixe unes dades que palesen la importància de l'expulsió morisca en la conformació de l'actual mapa lingüístic valencià . .....................................................
a) SOGORB
Des de la reconquesta, la importància de Sogorb va anar creixent fins a arribar a ser residència del rei Martí I d'Aragó durant el segle XIV a causa del matrimoni d'aquest amb la sogorbina Maria de Lluna. Igual que la resta dels pobles de l'Alt Palància va ser catalanòfon en origen, degut a la repoblació durant la reconquesta. Va tornar a ser repoblat, aquest cop amb aragonesos, després de l'expulsió dels moriscos al segle XVII, per la qual cosa esdevingué castellanòfon.
b) BUNYOL Després de la conquesta de Jaume I, la comarca va continuar estant habitada per veïns d'origen musulmà, fins a tal punt que els cristians eren minoria (menys del 10%). Per això l'expulsió morisca (1609) va crear una situació de veritable i autèntica catàstrofe. Moltes aldees van quedar desertes des de llavors per a no tornar a poblar-se mai (entre elles Mirabonell) i Bunyol va quedar quasi desert. El comtat de Bunyol va ser repoblat el 1611 amb 81 nous pobladors procedents de Mallorca. A Bunyol 33; i 16 en cada u dels pobles d'Iàtova, Macastre i Alborache. Les repoblacions posteriors serien d'aragonesos, per això tota La Foia parla castellà .
c) XEST
Durant el període musulmà era una petita alqueria que pertanyia a la Korà de València i a l' hisn de Xiva. Segons el Repartiment, Jaume I (1208-1276) la donà el 1244 a Pere Cornell, però des del 10 de desembre de 1251 consta que fou el seu senyor Ximén Pérez d'Arenós com a conseqüència del canvi, de Xest per Onil i Castalla, que va pactar el rei amb Zayd Abu Zayd. Malgrat tot conservà els costums i pobladors moros. (........) Rera l'expulsió morisca fou repoblada, en 1611 per Cristòfol Mercader que va imposar una dura carta pobla que va enfrontar els vassalls, vinguts de Castella i d'Aragó, als Mercader durant més de vuitanta anys.
d) GODELLETA
La primitiva Godayla fou una alqueria musulmana que depenia de Xiva i de la qual encara es conserva la torre; després de la seua conquista Jaume I (1208-1276) va donar-la a Ximén Sanc de Gorràiz l'any 1238, a més d'atorgar terres als germans Garcia i Sanz Peris d'Osa; el 1563 comptava amb unes 25 cases; fou convertida en rectoria de moriscs amb parròquia pròpia en separar-se de Xiva l'any 1574; la seua població estava integrada en aquells moments per 18 cases de moriscs i unes poques de cristians vells; a partir del 1609 la vila restà quasi sense habitants, per la qual cosa el marquès d'Aitona, propietari aleshores del senyoriu, hagué d'estendre una nova carta de repoblament, a fur d'Aragó, un any després a diverses famílies vingudes de Les Alcubles, tot i això en 1640 a poques penes arribava als 9 veïns; en 1690 vingueren nous pobladors de Mislata, de parla catalana, però foren absorbits aviats pels alcublans tot i que hi introduïren alguns modismes de la seua llengua que encara perduren . .....................................................
Bé poguera ser que l'expulsió de quasi un terç de la població fora a més d'un crim vivament desitjat per les classes populars valencianes del XVI , una errada política d'aquestes .
p.s.
La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :
Vull una senyera nova pel País Valencià :
a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .
b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.
Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .
Tretes de la viquipedia , vos deixe unes dades que palesen la importància de l'expulsió morisca en la conformació de l'actual mapa lingüístic valencià . .....................................................
a) SOGORB
Des de la reconquesta, la importància de Sogorb va anar creixent fins a arribar a ser residència del rei Martí I d'Aragó durant el segle XIV a causa del matrimoni d'aquest amb la sogorbina Maria de Lluna. Igual que la resta dels pobles de l'Alt Palància va ser catalanòfon en origen, degut a la repoblació durant la reconquesta. Va tornar a ser repoblat, aquest cop amb aragonesos, després de l'expulsió dels moriscos al segle XVII, per la qual cosa esdevingué castellanòfon.
b) BUNYOL Després de la conquesta de Jaume I, la comarca va continuar estant habitada per veïns d'origen musulmà, fins a tal punt que els cristians eren minoria (menys del 10%). Per això l'expulsió morisca (1609) va crear una situació de veritable i autèntica catàstrofe. Moltes aldees van quedar desertes des de llavors per a no tornar a poblar-se mai (entre elles Mirabonell) i Bunyol va quedar quasi desert. El comtat de Bunyol va ser repoblat el 1611 amb 81 nous pobladors procedents de Mallorca. A Bunyol 33; i 16 en cada u dels pobles d'Iàtova, Macastre i Alborache. Les repoblacions posteriors serien d'aragonesos, per això tota La Foia parla castellà .
c) XEST
Durant el període musulmà era una petita alqueria que pertanyia a la Korà de València i a l' hisn de Xiva. Segons el Repartiment, Jaume I (1208-1276) la donà el 1244 a Pere Cornell, però des del 10 de desembre de 1251 consta que fou el seu senyor Ximén Pérez d'Arenós com a conseqüència del canvi, de Xest per Onil i Castalla, que va pactar el rei amb Zayd Abu Zayd. Malgrat tot conservà els costums i pobladors moros. (........) Rera l'expulsió morisca fou repoblada, en 1611 per Cristòfol Mercader que va imposar una dura carta pobla que va enfrontar els vassalls, vinguts de Castella i d'Aragó, als Mercader durant més de vuitanta anys.
d) GODELLETA
La primitiva Godayla fou una alqueria musulmana que depenia de Xiva i de la qual encara es conserva la torre; després de la seua conquista Jaume I (1208-1276) va donar-la a Ximén Sanc de Gorràiz l'any 1238, a més d'atorgar terres als germans Garcia i Sanz Peris d'Osa; el 1563 comptava amb unes 25 cases; fou convertida en rectoria de moriscs amb parròquia pròpia en separar-se de Xiva l'any 1574; la seua població estava integrada en aquells moments per 18 cases de moriscs i unes poques de cristians vells; a partir del 1609 la vila restà quasi sense habitants, per la qual cosa el marquès d'Aitona, propietari aleshores del senyoriu, hagué d'estendre una nova carta de repoblament, a fur d'Aragó, un any després a diverses famílies vingudes de Les Alcubles, tot i això en 1640 a poques penes arribava als 9 veïns; en 1690 vingueren nous pobladors de Mislata, de parla catalana, però foren absorbits aviats pels alcublans tot i que hi introduïren alguns modismes de la seua llengua que encara perduren . .....................................................
Bé poguera ser que l'expulsió de quasi un terç de la població fora a més d'un crim vivament desitjat per les classes populars valencianes del XVI , una errada política d'aquestes .
p.s.
La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :
Vull una senyera nova pel País Valencià :
a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .
b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.
Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .
