Dues vegades l'any però , s'encenia , després d'una meticulosa inspecció per traure tot tipus de trastos que democràticament tota la família havia amagat als seus molts racons . Era per a la rentada dràstica de cos que es feia a principis d'hivern i d'estiu i per la qual es necessitava aigua calenta més abundosament que no els perolets usats en l'higiene de diari . Resumint , molt de sabó , un xic més d'aigua tòrrida o gelada i una mare i un pare que semblaven sanitaris atenent als supervivents d'un camp de concentració .
Tot s'acabà i la cuina econòmica deixà el seu lloc , uns dos metres quadrats , al frigorífic i la cuina de butà quan gràcies a aquest combustible es popularitzà l'escalfador d'aigua .
Bo , també en la meva infantessa , vaig ser testimoni d'un comportament curiós ; el " abans rebentar que sobre " com principi dietètic de la generació que va patir la fam de la guerra i postguerra . Ja no hi havia -- a grans trets -- estretor alimentari , la gent però considerava bo i salutífer engolir tot el que se li posava a taula . Un casament , un combregar , podia aconseguir l'admiració dels assistents per la qualitat i quantitat de les viandes i begudes oferides , no però que els comensals no acabaren amb tot . És més , no es considerava inadequat dur-se a casa allò que u no pogués empassar-se .
Amb tot açò vull dir que la inèrcia d'un comportament -- explicable en un context determinat -- pot perllongar-se fins a èpoques posteriors en que no té lògica ; encara avui , persisteix parcialment el costum descrit en el excés de la carta dels tiberis socials , una gran part del menjar, però , acaba al fem .
Continuant , eixa inèrcia de costums que mencionava abans , és encara més palesa i -- açò és el més fotut -- i irracional pel que fa als hàbits higiènics . De no poder rentar-se quan s'estava brut , hem passat a rentar-nos quan estem bruts i quan no estem bruts . Aigua de boca , li diuen al subministre hídric a les poblacions . Un rave !!! Aigua pel cul és lo que és , i fins que les autoritats no ho tinguen en compte als seus projectes no serem al camí de resoldre les futures caresties d'aigua .
p.s.
La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :
Vull una senyera nova pel País Valencià :
a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .
b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.
Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .
