PAPERERA DE LA MEVA ACTIVITAT NEURONAL

dimecres, 21 d’octubre del 2009

L'òmnibus nocturn de la mort

Sembla que els anglosaxons -- les classes dominants -- tenien i tenen molta consideració per les llengües clàssiques i per això és habitual que bategen les innovacions amb termes llatins o grecs . Quan en la segona meitat del XIX el transport públic -- tramvies i carruatges de tracció animal -- va prendre carta de naturalesa en les ciutats britàniques , el servei es va nomenar amb el mot llatí Omnibus , "per a tots " . Un nom molt demòcrata i culte però que resultaria massa llarg pel poble pla que és qui en definitiva fa les llengües -- jo opine , soc pla i de poble , que les fa una merda -- i quedà en el ximple Bus i els seus derivats .
I , és d'un d'aquestos derivats i les seves singladures nocturnes del que vull parlar ; l'autobús .
Corrien els anys setanta i també corríem nosaltres davant dels " grisos " i els " picolos " , i quatre Botones de Banc -- categoria laboral més comunament dita " el xiquet dels collons " -- tingueren la pensada d'anar a París a vore pornografia , alçar el puny tancat , 50% el dret , els " carrillos " , 50% l'esquerre , els " troskos " , comprar " Das Kapital " i rock alemany , menjar formatge pudent , etc...
Recialla de l'emigració de les Marines , la Ribera i la Safor cap Europa , a la dècada dels seixanta , el País Valencià contava amb dos línies regulars d'autobús diàries , una per Hendaya , altra per la Jonquera , a la Ciutat de les Llums ; la d'Alacant no , la del Sena . El trajecte durava unes 24 hores , que els cotxes paraven en tots dos estats a totes les capitals provincials o departamentals i a certes ciutats comarcals rellevants . A aquestes parades calia afegir les necessàries per la restauració , defecació i/o micció de la barreja humana que usava del servei .
Bo , després d'una aturada per sopar en no importa quin lloc de la Provença els nostres protagonistas constaten que el xofer ha canviat ; l'home que des de València ciutat portava el volant i donava conversa a tot Crist ha anat a dormir a la llitera del fons del cotxe i un altre xofer ha pres el seu lloc .
La nit avança i també els quilòmetres d'asfalt fosc i adormidor , no tant per evitar que una sensació aterridora m'espavile ; la línia blanca de la vorera dreta de la carretera que anava mirant fixament per tal de adormir-me apareix i desapareix ; el xofer -- novell en la línia pel que sabérem després -- anava pegant cabotades .
També els companys han olorat el perill i mentres tres li donen la vara al conductor , l'altre se'n va a despertar al titular que es farà càrrec del volant i ens durà sans i estalvis a París .
Després d'aquell viatge n'he fet d'altres nocturns en autobús , però sempre que ha estat possible he estat assegut ben prop de l"autobuser" i això fins que vaig tornar a viure la mateixa situació en un recorregut Madrid-València que estalvie relatar ; prou en dir que com duia dos telèfons mòbils vaig estar una hora telefonant d'un a altre per tal d'activar amb el so de les melodies les percepcions de l'endormiscat xofer .
No tornaré mai a fer un viatge nocturn en autobús fins que els vehicles de transport public no incorporen un dispositiu de seguretat del tipus " home mort " o " home adormint-se " . I si això no arriba , jo en Calicant estic prou bé .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .