La Torna , als 70 , un bar de copes al Carme de València ; ubicat en una casa cantonera de dues plantes del carrer de la Corona no tornarà , el tornaren pols i peltret . El que sí que espere és que un dia d'aquestos li tornen a posar al carrer el seu nom primigeni i escaient , carrer del Molí de la Corona , que per allí passava la sequia de Rovella i les seves aigües empentaven l'incansable tornar de les rodes d'un molí del patrimoni reial .
Allí tornava jo , nit sí i nit no i la del mig també , i tornava a demanar el mateix beuratge , poliol amb whisky -- això va ser després que una nit jurí que no tornaria a provar l'absenta -- , i tornava a demanar la mateixa música , " Rafa , torna a posar King Creamson " . I tornava a mirar amb deler les mateixes xicones -- amb el temps s'han tornat senyores , al menys les poques que he tornat a vore -- , i tornava , i tornava , i tornava .
I és que en la vida quasi tot és tornar , quasi tot és una torna , quasi tot torna ; les coses i les persones van i tornen .
Una persona que va anar i tornar molt va ser el mallorquí Joan March que , fill de pagès , a la volta d'uns quants " anars i tornars " al moro , era milionari -- uns deien que ho era lícitament i altres que gràcies al contraban -- , i era l'amo de la Transmediterrània , i l'any 1923 , a l'arribada de la Dictadura de Primo de Rivera s'en anà a França ja que el volien empaperar , tornà però prompte i oferí els seus serveis al dictador , li foren acceptats i torna als seus vells negocis i a de nous -- es comprà dos diaris i fundà la Banca March -- , i quan el 31 tornà la República l'arrestaren i no s'en pogué tornar a anar . Estigué en la presó déset mesos , d'on amb la col·laboració d'un cap de funcionaris s'evaporà per tornar a aparèixer en França ; en tornar a eixir diputat per segona vegada torna a retornar , l'any 36 però , en guanyar el Front Popular , sant tornem-hi que diuen al Principat , cap a Biarritz a preparar la tornada de Franco des de Canàries i el cop d'estat del 18 de Juliol . Després de la guerra que guanyaren els feixistes -- potser algú no ho sap i és útil tornar a ressenyar-ho -- s'encabotà en afavorir el retorn dels Borbó i el regim li donà un discret avís sobre les seues anades i tornades a Londres i Ginebra .
Abreujant , quan inicià el viatge del que no es torna mai era home molt respectat , que amb els seus durets havia muntat La Fundació Juan March per patrocinar la ciència i les arts .
I ves a saber si a la torna d'uns quants anys algú tornarà a escriure una biografia semblant d'un altre mallorquí que també s'en anà i ha tornat , Jaume Matas .
I , potser vaig errat , i el dia que s'en vagen o els tirem , els Zaplana , Camps , Barberà , Fabra , etc... ja no tornaran .
Mentrestant però , jo he tornat a fer-me un whisky en la Torna que ara és al carrer del Cardenal Benlloch , prop d'on treballe , i això gràcies a les moltes tornes que té la vida . És el cas com un cabàs que després que assolaren la Torna , el seu darrer propietari va decidir tornar a provar sort a d'altre lloc , i es quedà un baret de mala mort i , torna-li la trompa al xic , li tornà a posar de nom la Torna , i no s'ho feia mal , però com que ja es tornava vell per aguantar les putades de l'hosteleria ho traspassà . S'ho quedà una emprenedora família de xinesos que després de reformar-lo ha tornat a obrir i , misteris del destí o qüestió de costos d'apertura , no li ha canviat el nom . A hores d'ara , com fa trenta anys i escaig , hi torne tots el dies i torne a demanar el mateix , no whisky , si però arros tres delícies .
p.s.
La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :
Vull una senyera nova pel País Valencià :
a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .
b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats ,organitzacions , estructures polítiques , etc ... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.
Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .
