Però , com que el mateix autor i d'altres fan referència a la repetició al llarg dels segles de bans limitant i/o prohibint l'encesa de focs d'artifici als carrers de la ciutat , tinc l'intuïció que més hi havia d'enemiga de les explosions populars espontànies que de preocupació il·lustrada .
La preocupació municipal seria d'una banda altruista , tindria molt de perill el manegament de substàncies explosives en un recinte urbà ple de vies angostes i edificis fàcilment inflamables ; d'altra respondria als interessos de classe , les explosions populars espontànies tant podien ser festives com irades i és fàcil que el sarau esdevinga aldarull , convindria per tant que les masses tingueren poques relacions amb la pólvora .
De les poques coses d'utilitat que me ensenyaren de nano , una de les més rellevants era la perillositat dels petards . No calien molts esforços per ensenyar-ho ; tots coneixíem algú a qui li faltava algun dit -- no puc evitar l'incís , i també algun manc al que se li havia menjat mig braç un porc -- , algun dit , deia , per culpa d'una metxa traïdora . El cas més proper a mi era el d'un cosí , "Salvadorin " , qui portant envoltant-li el cos un parell de metres de traca se li va encendre i el deixà fet un Eccehomo . A dir veritat , potser la va encendre ell , mentalitat investigadora de mena ; era molt celebrat a la família el seu intent de comprovar si els pollets volaven , va llançar al carrer per la finestra de l'andana tota una llocada de la seva avia .
Bo , tot i avisats , els fills de les classes mitjanes i baixes els dies de Falles anàvem com roders vigilants de la seva víctima al darrere dels fallers , teníem esperança que algun tro de bac no esclatara i reforçara la nostra menudeta reserva de petards de " a xavo " . El migdia , corríem apressats de mascletada en mascletada de barri , esperant tot just l'última carcassa que avisava la fi de la disparada per abocar-nos en terra espigolant entre les restes fumejants -- aquesta activitat era la que més collita de dits originava -- els coets fallats .
Jo , com molts altres xicons dels cinquanta , vaig començar a fumar i a fer pólvora alhora , als onze anys ; mestres en aconseguir per via licita o menys en farmàcies i drogueries els ingredients , carbó , sofre i sals potàssiques , esmerçàvem molt de temps i energies -- el sobrant de la nostra vida sexual quasi inexistent i prohibida -- en la fabricació de kilograms de la barreja explosiva .
Eixos quilos s'usaven -- com no hi ha Déu que s'usaven -- en tot tipus d'experiments al pas de trens i tramvies fent esclatar tota classe d'artefactes . Oblidant l'elemental principi d'abstindre's de eixes activitats al propi domicili , en certa ocasió vaig volar tots els testos de ma mare ; un canó casolà , a conseqüència de la meua ignorància de la necessària relació entre carrega i gruix del tub , esclatà , una mil·lèsima de segon abans jo m'havia amagat dins de casa gràcies a un acollonament salvador a l'ultim moment .
El meu ardor juvenil abandonà l'estimada pirotècnia quan vaig ser seduït pels encants de la política i a fe que no em faltà una proposta perquè compaginara les dues activitats . Afortunadament , com què treballava des dels quinze anys , vaig pensar que l'alliberament dels meus companys de la classe obrera no compensava jugar-se la pell i no vaig protagonitzar cap acció violenta voluntària . Involuntària sí , llançant pamflets des de una Vespa vaig deixar acollonit a un pobre avi que s'havia interposat en la trajectòria d'un grapat de fulls que encara no s'havien dispersat ; em va penar però no es quedarem a preguntar com es trobava .
I tornant a parlar d'esclafits . Què pot haver fet canviat d'opinió a les administracions públiques valencianes respecte de la coeteria ? A què eixe fervor en defendre l'amor a la pirotècnia com a condició sine qua non de valenciania ?
Tinc l'impressió que els patricis actuals de la societat valenciana han esdevingut mestres de la manipulació de masses . Si els seus antecessors per mantindre el poder es preocupaven de mantindre el poble lluny dels explosius , aquestos saben que la falsa impressió de poder que dona provocar o escoltar explosions controlades és narcòtic i calma la plebs . Observeu l'orgull gens dissimulat amb que els espectadors d'una disparada miren els turistes esparverats , amb quina sol·licitud els ensenyen a obrir la boca ; mentres ho fan pensen " que valientes y machotes somos los valencianos "
L'onze de març de 2004 al meu treball , ho vaig sentir verbalitzar a una companya : "Ai , pobrets , ells ...( els madrilenys )... que no estan acostumats !! " . La so figa !! Com si la castanya inesperada d'un masclet en un lloc tancat no fera pixar-se en les calces a qualsevol fallera major i al president de la comissió .
Bo , el temps tot ho cura , confiem que amb els anys el nostre poble s'adone que darrere de l'amor de Na Rita pels trons sols hi ha foc de burumballes i fum de canyots humits i què l'amor d'amo és aigua en cistella .
p.s.
La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :
Vull una senyera nova pel País Valencià :
a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .
b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats ,organitzacions , estructures polítiques , etc ... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.
Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .
