És el cas que , per reforçar les meves capacitats mnemotècniques , havia decidit usar el petit rectangle com suport d'anotacions casolanes tals com , compra cebes , posa les llonganisses a la carnera , mirar les caparres dels gats , etc... ; en resum , recordatoris de eixes nimietats que emplenen la vida de la majoria dels 6.000 milions i escaig d'humans i que , dissortadament , no ocupen massa temps a una minoria que usa d'eixes hores balderes en fotre-mos .
Amant com soc de alliberar de l'excés d'alguna cosa a qui ne té de sobra , em vaig alçar en l'empresa un retolador dels que usen per emplenar de signes cabalístics el moderns pissarrins de les sales de reunió ; al pecat portava la penitència .
El matí que vaig decidir estrenar el meu tauló d'anuncis " sui generis " vaig escriure : Colorant -- alimentari , per millorar l'estètica dels fideus -- , deshidratades -- verdures , també per enganyar el cos -- i res més momentàniament ; amb l'emoció no era capaç de imaginar alguna cosa d'utilitat . Redéu !!! Em vaig recordar d'una frase que en un rampell filosòfic mentre era assegut a la trona havia confegit : La consciència és ... la por , l'inquietud , la serenor , el somriure , la joia . És dir, les nostres funcions cerebrals són poc més d'una successió d'estats d'ànim . Comence a escriure : La consciència és la por , l'inquietud ... i ja no seguisc , m'adone que el retolador furtat no era de tinta esborrable , pel contrari ben indeleble i resistent al rentat amb aigua . Si es pot esmenar la cosa amb alcohol ja vorem si es pot veure ; dels tres-centes mils afers que tinc a mig resoldre no és aquest de la decoració surrealista gens ni mica prioritari .
El resultat ha estat que des de fa tres anys les visites que tinc s'en van convençudes que soc un deprimit exhibicionista ; fins i tot a qui ho he explicat posava cara de pensar " excusatio non petita , accusatio manifesta " .
I així s'escriu la història , en base a documentació incompleta , interpretacions de part , segones versions de segones versions , criteris d'autoritat no analitzats criticàment , i tot això amanit amb interessos creats . " Verbi gratia " , teories sobre la naixença de Cristòfol Colom ; a dia d'avui el descobridor del Nou Mon -- cinc-cents anys desprès que els escandinaus -- era , segons cada font , genovès , català , mallorquí , eivissenc , jueu , gallec , portuguès , castellà , basc , grec , anglès , cors , noruec , o croat . I què farem ? Reforçar el saludable escepticisme .
Posats a desitjar , m'agradaria que fos certa la hipòtesi de la " Duquesa Roja " -- la Medina Sidonia -- que el " Descubrimiento " va estar una mantàfula del papat i els catòlics reis per guanyar posicions en uns territoris que ja coneixien i exploraven l'Islam de l'occident africà i per extensió Portugal . Si així fora , no em negareu que Rodrigo de Triana en compte de , " tierra a la vista " , tindria que haver cridat : Mestre ... Catarroja descoberta ¡¡¡
p.s.
La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :
Vull una senyera nova pel País Valencià :
a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .
b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats ,organitzacions , estructures polítiques , etc ... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.
Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .
