Bunyoleries .

Ei ¡¡ Alguna cosa hem guanyat amb la retirada de les bosses de plàstic de Carrefour ; el temps que invertien honestos ciutadans entaforant dintre d’elles la seva compra i que era més o menys dilatat en funció del seu desig de revenja pel temps que en la mateixa inútil tasca -- en lo bé i tranquil que es fa a l’aparcament -- havia esmerçat el comprador anterior . Desconfiem però , ja trobaran els honestos , ineptes i amb mala llet , ciutadans , la manera de dilatar la estada en la línia de caixes .
Una bona forma seria intentar fer passar el carro de través i al temps blasmar en veu alta dels immigrants que ens lleven el treball ; una tal actitud concitaria la simpatia dels altres integrants de la cua i fins i tot de la caixera , tots , probablement , sudamericans .
No volia jo opinar de les aptituds mentals dels meus conciutadans , sí de les meues dificultats per estampar al paperet del compte una signatura un poc semblant a la que hi ha a la targeteta que m'acredita " español " . Supose que a causa de l'edat i la normal disminució de la destresa manual i el , també natural , creixent desinterès pels formalismes , la meva signatura està evolucionant des de l'acròstic enllaçat del nom i cognoms a un grafisme prou semblant a un bunyol .
Ara bé , no crec que això em duga cap tipus de problema administratiu i legal ; n'estic segur que si en comptes del bunyol , a qualsevol de les factures i impresos de tota indole que signe , hi escrivira Fill d'una Bagassa , no s'adonaria ningú . Puc imaginar-me un funcionari que per trencar la rutina de la seva tasca em preguntara aparentment interessat : Bagassa , ese apellido es vasco , verdad ? .
Per tant , he decidit que a la propera renovació de la targeteta d'espanyol , signaré amb un bunyol i dues ratlletes .
El bunyol -- en un futur llunyà , confiem -- pot facilitar a la meva filla la falsificació de la documentació pertinent per tal de reduir la queixalada de l'administració i el temps d'espera per fruir dels migrats cabals que li deixaré . Vull que ho tinga més fàcil que no jo ; quan ja feia sis mesos que mon pare residia al cementeri municipal de Torrent i òbviament no podia lliurar talons bancaris , tinguí que imitar la xurrigueresca signatura del meu progenitor : No veges els inútils esforços per falsificar-la . Tant de bo que quan va faltar estava afectat de Parkinson i les entitats bancaries acceptaren els xecs sense massa romancejar .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .