Autosuficència

Visc a un pedregar de vuit-cents metres quadrats i escaig , en un vessant de la Perantxisa orientat al sud , i , sense més aigua que la que cau del cel . Tot i això a l'any que ha periclitat he estat pendent de l'esdevindre de vint i cinc espècies vegetals d'introducció humana , ço és dir , plantades per la parenta i per mi .
És hora de fer balanç de la collita i analitzar en quin estadi del llarg camí cap a la autonomia alimentària em trobe .
Carxofes ; una , i de tant mirar-la quan la collirem ja era granada i immenjable . Per més inri , el punyeter estiu ha assassinat la mata ; sort hi hagué d'una penqueta que tirarem al calder .
Faves ; tres quilos i potser més si no haguera abusat de treure-les tendrals . L'aspecte negatiu ha sigut que les reservades per llavor no han germinat i això que les he plantat per Tots sants en un bancalet novet ben adobat amb merda de gat .
Nispros ; si fa no fa mig quilet . Això sí , inesperat , que quan vaig ullar el pomell de capolls florals pensava que era una malaltia .
Lletugues -- m'estime més aquesta denominació que la de encisam -- ; una , i Hermínia deia que estava amarga . Jo , amb el meu tast exquisit , li trobí sabor a herba que al fi i al cap ja està bé .
Alls ; quatre o cinc cabets tan menuts que per pelar els gallons feia més paper un bisturí que un ganivet . Parlant de liliàcies , pitjor ha anat amb les cebes ; solament una .
Creïlles ; prou per fer-ne una truita amb ous . I , parlant de solanàcies , el cas més obvi de desficaci fitològic , les tomateres . Plantades el mes de maig a l'únic tros que tenia garantit el subministre hídric , la sortida de la fosa sèptica , varen créixer esquifides tota la canícula . Ai redéu quan arribà la refrescadeta de setembre !! Reviscolaren , encara però no havia acabat el seu calvari .
Empés per la cobdícia i amb el propòsit d'aprofitar fins l'última gota d'orina , al mateix bancal -- dos per tres metres -- i també en maig , havia plantat cucurbitàcies : Melons de galia , cogombres i carabasses . Llevat de la cogombrera que després d'oferir-nos unes deu rodanxes per l'amanida -- és dir dos fruits de merda -- morí asfixiada l'agost , les supervivents confongueren la primavera d'hivern amb la primavera d'estiu i maldaren per donar fruits .
Primer la melonera , en octubre , vint fruits , més o menys de la mida d'una bola de billar ; després la carabassera de penjar , novembre , miniatures de carabassa ; per últim , desembre , les tomateres . Per a dissort de les mates i nostra , el dia ja havia acurtat tant que cap de les nombroses baies -- esperades delerosament des de juny -- tenia la menor possibilitat de madurar i -- sort de la pensada -- han acabat en salmorra .
Fora llarg i tediós referir els quefers i resultats de tots i cadascú dels vegetals dels collons que hem conreat i ho deixe aquí .
Pel que fa a l'autosuficiència , és clar que l'alimentària és lluny , ara bé , la personal , ratlla amb la supèrbia .

p.s. Si vols saber alguna cosa de l''etimologia de creïlla i encissam punxa els respectius mots .

més p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .