Bosses de plàstic .

Diuen que el llegir ens fa lliures , lo fotut és després exercir d'alliberat . Ja de més edat , llegir , al menys al sota-signant , ens fa ser uns cagadubtes . Com conseqüència , als adults -- en la meva opinió els humans de més de cinquanta anys -- s'ens entravessa bolcar al full el nostre parer al voltant de tantes i tantes polèmiques que dia sí i al altre també són el live motive dels mass media .
Les putes bosses plàstiques !!! Què dir ? Sí , no ?
No ho se ; aquesta tarda he entrat en un comerç especialitzat en cànem indi i he comprat llavors de bleda i ceba -- no , no me les fumaré -- i els dos saquets m'han estat entregats dins de la corresponent bossa de plàstic .
Tornant de la tenda i pensant que em podien haver donat una bossa més menuda , vaig començar un recull mental de coses que no podré fer quan les prohibisquen .
No podré , regalar o rebre productes agropecuaris ; taronges , ametles , cireres , faves , tomates , olives , nispros , caragols , llonganisses seques , etc... que , més o menys ecològicament , produïm al meu cercle social . A un amic , fins la parenta ; els llibres , el basquet , la cistella i el cabàs , no mai !!!
No podré usar-les de barret protector de pluges inesperades ni de senyalitzador d'urgència de qualsevol dels molts paranys que pel terra i pel aire ornen els 882 metres quadrats de secà on visc .
On posaré un xic de ciment o d'algeps si m'ho demana la meva filla o un veí ? I parlant de matèries amb qualitats que les fan apropiades per ser traginades amb certa cura . On posaran la merda del gos els ciutadans responsables que la recullen ?
Podré proveir-me de capses i sacs suficients per guardar i traslladar roba , sabates i trastos que no vull llançar i que per ara tinc embolicats amb les verinoses bosses ?
Decididament crec que abans de prohibir les bosses pot ser convindria racionalitzar el seus us . Bo , potser m'equivoque .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Superticions subtils .

Si fora columnista de periòdic aquestes línies bé podrien intitular-se La columna del Papa ; les ha suscitat la visió del monòlit de pedra que rememora la visita del pontífex romà actual al coent -- hi han de tant i més , fins i tot és probable que ciutat i coentor no siguen un oxímoron -- Cap i casal valencià .
La meva filla no ha estat batejada , la seva avia materna però intentà inculcar-li alguna cosa de la seva religiositat , i , un xic sí que ho va aconseguir .
Fa uns 25 anys , arran de la visita del papa " Botija " , avia i neta anaren a rebre-lo ; preguntada posteriorment Viola -- 4 anyets -- , pel que havia vist , respongué que venia de vore al papà de Jesuset .
Aquella barreja educacional amb el temps s'ha resolt en un saludable laïcisme ; per ara . I dic per ara pensant que les conviccions agnòstiques ho poden tindre fotut en el futur .
No parle de l'amenaça que suposa per l'humanitat que encara avui les religions monoteistes manipulen la major part de la població del planeta , no , parle del caire transcendent , misteriós , mistificador , iniciàtic , etc...que es vol donar a certes activitats i comportaments que no han mester de cap d'eixos additius .
Uns pocs exemples :
El concepte de la bona natura que molts , massa , ecologistes " sensu lato " han assimilat ; l'Univers no té ni necessita moral .
Les teràpies miraculoses que disfressen de metafísica determinades reaccions dels sistema nerviós i els efectes -- benèfics o no -- sobre les altres estructures del cos humà ; pensar , riure , plorar , relaxar-se , ballar , etc...són activitats físiques i tenen efectes físics .
L'èxit general de la literatura de ficció en que trames i personatges són de caire màgic .
La deïficació dels protagonistes dels espectacles i esports .
Supersticions subtils que preparen l'addicció per d'altres supersticions més militades i perilloses . Vos suggerisc que no regaleu als nebots " Harry Potter " o com es diga ; molt més saludables les Aventures de Guillem Brown .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

"Bancaja" i CAM tenen poc de valencianes

Amb un poc d'optimisme es pot considerar " Bancaja " com " valensiana " ( sic ) , la CAM però ........" adopta su actual nombre en 1988, hasta entonces se denominaba Caja de Ahorros de Alicante y Murcia. Posteriormente se han unido a ella la Caja de Ahorros Provincial de Alicante y Valencia (1990) y la Caja de Ahorros de Torrent (1988).

La Caja de Ahorros de Alicante y Murcia se formó en 1975 por la fusión de:

• Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Alcoy, fundada en 1875
• la Caja de Ahorros de Nuestra Señora de los Dolores, de Crevillente, en 1903
• la Caja de Ahorros de Novelda, fundada en 1903;
• la Caja de Ahorros de Nuestra Señora de Monserrate, de Orihuela, creada en 1906 con el nombre de Caja de Ahorros y Socorros y Monte de Piedad de Nuestra Señora de Monserrate, después de estar funcionando desde 1904 como una oficina dependiente de la institución crevillentina anteriormente citada;
• y la Caja de Ahorros del Sureste de España, en 1940.
• Posteriormente, en 1976, se integró la Caja de Ahorros de Alhama de Murcia, que había sido fundada en 1902.

A su vez, la citada Caja de Ahorros del Sureste de España fue creada en 1940 como resultado de la fusión de las Cajas de Ahorros y Montes de Piedad de:

• Alicante, fundada en 1877 por Eleuterio Maisonnave;
• Murcia, en 1924;
• Cartagena, en 1921;
• Elche, en 1886;
• Jumilla, en 1893;
• y Yecla, en 1902;
• más otra caja de ahorros que en Yecla tenía el Sindicato Católico Agrario, fundada en 1921, a las que se incorporó la Caja Rural de Crédito y Ahorro de Caudete, fundada en 1919.

En los años '90 se produjo la adquisición e integración de las filiales en España del banco italiano Intesa Sanpaolo y del inglés Abbey National Bank.

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Riure

Tinc ganes de riure d'alguna cosa ; l'amenaça de la depressió volta com voltor ( sic ) , no damunt de la meva calba , si però d'algú proper . Se per experiència que és un rapaç amb molta mala baba , és l'enviat -- subtil i desproveït de símptomes clares -- de la mort al mancat de circumstàncies objectives que li recorden l'efímer d'una existència humana ; al que , alleujat momentàniament de les pressions vitals ha oblidat que -- amb o sense problemes , malalties , èxits , alegries , etc... -- hi ha una data incerta però inexorable de caducitat .
En termes planers , una depressió és la plasmació de que envellim fins i tot quan encara som joves , no important quina cura o descura hem tingut o tindrem de la nostra salut . Per això el més terapèutic és descansar i riure o lluitar per a que ens deixen fer-ho , i gastar les capsetes d'estimulants i/o sedants per hi guardar timó , pebrella , sajolida , camomil·la borda , romaní , fenoll , o pedretes de colors diversos si així ens ve de gust . També es probable que llançar-les -- les capsetes no les pedretes -- al cap de qui s'entesta en ajudar-te done bons resultats .
D' això de riure de les mal anomenades malalties de l'esperit , el meu amic Rafel era un mestre , veieu si no . Travessant una situació mental complicada -- jo -- , no se qui tingué la mala pensada d'anar a veure " Alguien voló sobre el nido del cuco " i com que de frenopàtics tractava vos podeu imaginar l'angoixa en que vaig eixir de la sala . Afortunadament hi estava Rafa ; segons ell , l'escena del passeig dels malats era millorable . Com ?... Preguntàrem ... Tots en pilotes , en filera , i agarrant-se uns al altres allò que no sona , respongué .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .