PAPERERA DE LA MEVA ACTIVITAT NEURONAL

dimarts, 6 de juliol del 2010

En ser negre , botifarra ..

Jo , fins a cert punt , tinc enveja de les persones que posseïxen , o com a mínim mostren , molta seguretat en les seves opinions . Quan eixes opinions tan fermes i assumides versen sobre política , la meva enveja es torna por i angoixa i quan cos i ànima es cansen de patir , en fartera .
Aquesta pagineta es va covar al caliu de l'efecte causat en la meva inseguretat pels debats agres , inacabables , messiànics , agressius i tots quants adjectius pejoratius vulgueu afegir , sobre el nacionalisme valencià . Si no volia engrossar la nomina dels desencisats havia de llegir menys les mateixes , repetides i previsibles anatemes i matar el temps guanyat escrivint alguna cosa que a algú li servira de profit .
I vet ací que m'he clavat dins d'un fangar . Com oposar a discursos fonamentalistes la fonamentació -- i val la reiteració -- dels quals és d'una subtilesa semblant a la de l'assert , en ser negre ... botifarra , raonaments objectius de forma clara , llargament explicats i matisats , i fer-ho sense acabar fins la punta del tirri . Aprofite -- i guanyaré temps per vore com continue el libel -- per explicar que tirri era l'eufemisme amb que a casa era conegut el penis ; expressió que no trobe ni als diccionaris usuals ni als escatològics més no descarte per ara que fora un localisme torrentí i no creació familiar .
Han passat vint i quatre hores i seguisc en la situació del qui li han donat a triar en pallús o regat , el llancen on el llancen , prendrà mal .
Tinc la convicció que el problema objectiu del valencianisme polític de qualsevol gènere és la reduïda quantitat de valencians -- aquells que es senten més valencians i catalans que espanyols -- que quedem , i , no me importa tant el com s'ha arribat fins aquí com allò què es pot fer al futur . Ara bé , amb la quantitat de problemes més immediats que m'acacen , d'on traure el temps i les energies per , si més no , aclarir-me a quina alternativa política donar el meu malfiat i escèptic suport .
I , veges tu , per sort m'he adonat que no he de cercar seguretats en mi mateix , tinc prou amb l' unanimitat dels altres . A la propera contesa política continuaré votant al Bloc ; és l'objecte de les més irades crítiques des de dreta , esquerra i , definitori , des de dins .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats ,organitzacions , estructures polítiques , etc ... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada