Manies i entemes

Em preguntaren si el costum que tinc de separar un espai la paraula dels signes de puntuació era el fruit d'utilitzar una determinada aplicació informàtica , o , era una mania . Ie !! Com tot o quasi tot en aquesta vida -- afortunadament no hi ha d'altra -- la resposta és que les dues coses .
El primer processador de textos que vaig usar -- mitjans del 80 -- tenia una funció de cerca i substitució que no discriminava punts , comes , cometes , etc... ; gos de naixement com soc , prompte vaig decidir aïllar els mots dels signes per facilitar la seva localització . Una cosa porta a d'altra , enfrontat en ocasions a la necessitat d'emplenar un determinat nombre de rengles , era obvi que el meu particular criteri ortogràfic m'estalviava confegir alguna o més frases , a més a més , estèticament vaig anar acostumant-me i als meus escrits la coma o el punt afegides a la paraula em semblaven una deformitat o excrescència d'aquesta . Ítem més , els caràcters poc afeccionats a treure els peus de la cistella -- com ho és el meu -- sempre s'inventen alguna collonada per fer-se de notar i fotre preguntadors .
Així -- les follies no les guareixen els metges -- , sempre que soc el meu propi editor continue amb la meva mania i , ara , usant d'ella , parlaré d'una mania a la que tinc especial entema , la moda de " hacer el camino de Santiago " .
Quan rasque en els coneixements geogràfics dels meus teòrics iguals en nivell cultural em trobe amb resultats que palesen que allò de pensar globalment , actuar localment , al menys pel que fa als viatges és una proposició molt afirmada però no res practicada . Tres de cada cinc coneixen els Pirineus , la cornisa Cantàbrica i el marisc gallec in situ ; ni mig -- no vaig a contar-me jo , que rodant pel país , em cremí un pis del pare en mam , benzina i rodets fotogràfics -- ha estat en tots els llocs d'aquesta relació : Vallibona , el litoral d'Irta , la Valltorta , Argeleta , el despoblat de Jinquer , Mascarell , l'Olla d'Olocau , l'ullal de Baldoví , Estubeny , Barx , la Bastida de Moixent , el castellet de Penella , l'arenal de l'Almorx , les Morres de Benitatxell , el dom salí de Pinós , el pantà de Tibi , el Fondo , les dunes de Guardamar .
Tots eixos indrets i viles tenen trets històrics i/o geogràfics que els fan creditors d'una estada d'un dia ; no signifiquen ni el 0'1 per cent del total dels que assoleixen iguals mèrits , i per més inri els he triat tots en zona de parla catalana , si hagués inclòs el país de parla castellana l'elenc de llocs visitadors es més que duplicaria .
Sembla però , que la classe mitja valenciana considera de més profit esmerçar temps , cames i -- Ai dolor !! -- diners , en participar en un negoci simoníac que ja dura 1000 anys i escaig , la ruta jacobina .
Als que penseu que el país és menut i sempre sereu a temps de conèixer-lo vos contaré el que li passà al meu oncle Ramon , de malnom el Satisfet ; deslliurat amb diners de la guerra d'Àfrica , no va sortir mai de terme de Torrent , ja vellet , si li preguntaves si penava alguna cosa de la vida , et responia : Càson Déu , ... no he estat mai en San Miquel de Llíria !!!
Als que penseu que pam a dalt , pam avall , coneixeu el suficient la pròpia terreta , vos repte a entrar en http://club.telepolis.com/patricipatrici/sabu6.html ; jugueu i en funció dels resultats decidiu si esteu moralment autoritzats a perdre el temps en activitats més adients per honorables beatíssims .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats ,organitzacions , estructures polítiques , etc ... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .