A) El sindicat unitari , que no únic . Recorde vivament com a traves de trenta anys de tenebres franquistes havia perdurat en la classe obrera la memòria dels enfrontaments entre els dos grans sindicats de la preguerra , la C.N.T. i l'U.G.T. La gent volia sindicalisme de classe , un sol sindicat però . No sabíem que els poders fàctics i la socialdemocràcia europea havien pactat -- i el " realisme " polític del P.C.E. acceptat -- el recolzament descarat de la bipolaritat sindical .
A tall d'exemple , en la meva empresa , el departament de personal -- el personal encara no era un " recurso humano "-- alliberà dos ex-membres del Vertical per composar de la nit al dia l'estructura de la U.G.T.
B) Eleccions sindicals amb llistes obertes i sistema d'assignació proporcional .
Un sistema que permet la participació ensems d'estructures sindicals , agrupacions d'electors i , fins i tot , de candidatures individuals . Massa democràtic ; l'U.G.T. amb la " milonga "que les persones defallien i les organitzacions no , i la direcció de CC.OO. amb la " jota " que calia reforçar les dèbils estructures , imposaren les llistes tancades i la proporcionalitat corregida .
C) Les incipients caixes de resistència .
Trenta anys de Central Nacional Sindicalista no havien aconseguit que els treballadors es xuplaren el dit i oblidaren eixe vell aforisme que diu : D'amo canviaràs però de lladre no t'escaparàs . La ja quasi imminent democràcia no anava a finir la lluita de classes i per tant caldria fer vagues i per tant calia acumular duros per resistir sense cobrar , i per tant ... no es va fer .
Els impressionants aparells sindicals han esmerçat molts duros en coses molt útils , cap ni un al seu objectiu principal , sostindre econòmicament les vagues . Així les coses , demanar noves afiliacions és demanar al frare que pegue debades barretades .
D) La Cogestió .
Des de l'inici de la Revolució Industrial fins al setanta el moviment obrer ja havia experimentat sovint que l'economia era una cosa molt seriosa per deixar-la totalment en mans dels empresaris i polítics . Els tímids intents de situar als consells d'administració representació sindical , no passaren d'això .
Si el "dotoreig " obrer pot impedir els daltabaixos del mercat és cosa ignota per no assajada , el que sí és obvi és que el Capital solet sols pot anar de caguerada a " caguerà amb floretes " .
Bo , jo , per no perdre el costum , vaig fer vaga , encara puc pagar-me-la .
p.s.
La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :
Vull una senyera nova pel País Valencià :
a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .
b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats ,organitzacions , estructures polítiques , etc ... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.
Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada