Riure

Tinc ganes de riure d'alguna cosa ; l'amenaça de la depressió volta com voltor ( sic ) , no damunt de la meva calba , si però d'algú proper . Se per experiència que és un rapaç amb molta mala baba , és l'enviat -- subtil i desproveït de símptomes clares -- de la mort al mancat de circumstàncies objectives que li recorden l'efímer d'una existència humana ; al que , alleujat momentàniament de les pressions vitals ha oblidat que -- amb o sense problemes , malalties , èxits , alegries , etc... -- hi ha una data incerta però inexorable de caducitat .
En termes planers , una depressió és la plasmació de que envellim fins i tot quan encara som joves , no important quina cura o descura hem tingut o tindrem de la nostra salut . Per això el més terapèutic és descansar i riure o lluitar per a que ens deixen fer-ho , i gastar les capsetes d'estimulants i/o sedants per hi guardar timó , pebrella , sajolida , camomil·la borda , romaní , fenoll , o pedretes de colors diversos si així ens ve de gust . També es probable que llançar-les -- les capsetes no les pedretes -- al cap de qui s'entesta en ajudar-te done bons resultats .
D' això de riure de les mal anomenades malalties de l'esperit , el meu amic Rafel era un mestre , veieu si no . Travessant una situació mental complicada -- jo -- , no se qui tingué la mala pensada d'anar a veure " Alguien voló sobre el nido del cuco " i com que de frenopàtics tractava vos podeu imaginar l'angoixa en que vaig eixir de la sala . Afortunadament hi estava Rafa ; segons ell , l'escena del passeig dels malats era millorable . Com ?... Preguntàrem ... Tots en pilotes , en filera , i agarrant-se uns al altres allò que no sona , respongué .

p.s.

La cabuderia és un arma carregada de futur , i per això cada vegada que excrete alguna cosa ací tornaré a dir que :

Vull una senyera nova pel País Valencià :

a) La senyera coronada de la ciutat de València que l'actual ordenament polític i administratiu va convertir en senyera de tots els valencians és estèticament anacrònica . És , ximple i planerament , barroca . Un barroquisme que s'adiu amb mentalitats enemigues de tot tipus de reforma i per tant entestades a repetir , deformats amb ornamentacions excessives , des de comportaments socials a simbologies . Quede clar que açò no és un judici de valor ; la bona gent no té obligació de no ser reaccionaria .
Aquells que han fet de la necessitat , virtut , i que la han assumida , la senyera coronada , comprovaran a l'avenir que lluny d'ajudar a valencianitzar en un sentit avesat cap al futur , la seva postura hi haurà ajudat a " valencianizar " ( sic ) en un sentit avesat cap al no res .

b) El P.V. necessita una bandera diferenciadora de la dels territoris germans , Catalunya , les Illes , ...i més . Fins i tot la simbologia adient per a tot tipus de entitats , organitzacions , estructures polítiques , etc... que pogueren abastar o englobar al seu si els diversos territoris de la nostra parla deuria estar diferenciada de la del Principat.

Així les coses , espere que alguna opció civil i/o política agafe el bou per les banyes i propose l'adopció d'una senyera valenciana basada en el passat , nova però . Per si fora d'utilitat hi teniu un disseny del meu gust .